És poc habitual comentar el llibre d’un conegut o amic. En aquest cas coneguda, amiga i estimada. Aquest divendres a Vilafranca del Penedès es presenta aquest llibre, que ha obtingut el premi “El lector del’ Odissea” 2011, triat per cent lectors.
L’Anna és un persona amb molta curiositat, quan et coneix per primera vegada et fa un repàs a base de preguntes, fins que té la seva fitxa completa. És per tant una persona amb moltes ganes de saber-ho tot de tots, potser com tothom però ella ho explicita més. Al mateix temps és una gran observadora dels detalls de la vida quotidiana. I encara més, puc dir que té una imaginació desbordant en general, i que en els temes “lúbrics” barreja aquesta imaginació amb l’humor més hilarant. És tan observadora que tens la temptació de buscar en quin personatge ha col·locat un bri de cadascun dels seus amics.
Amb aquests ingredients, un bon curs a l’Ateneu i una excel·lent capacitat narrativa, l’Anna ens fa una “opera prima” excel·lent d’un humor desbordant, com de “La Cubana ”, crea una narració molt actual, ben construïda, carinyosa amb alguns personatges, cruel amb d’altres, gloriosa en algunes descripcions.
Deixant de banda l’embolcall còmic i escenogràfic, l’Anna ja ens introdueix de bon principi, amb una cita de Nabokov, en un plantejament pessimista (realista?) de la vida i de les relacions humanes i de les possibilitats de que la nostra existència sigui com la varem somiar. Com qui no vol la cosa, a la pàgina 241 l’Anna ens deixa anar la frase que, per a mi, constitueix el “clímax” de l’obra “enfonsats pel pes de les circumstàncies, com tothom”. Així són els seus personatges i així, potser, som tots...
A la pàgina 29 hi ha una escena de reminiscències “James Joyce”, tipus “pensament interior” que acompanya a la Muriel durant els dos segons que travessa el passadís de casa seva. Molt interessant.
Diguem que el sexe masculí queda bastant mal parat en l’obra. En cap de les circumstàncies presentades és capaç d’aportar la solució que la dona està esperant. O potser la dona espera lo inesperable?
On l’Anna arriba al màxim de la imaginació és en les seves “comparacions asimètriques” tant ben trobades que fins i tot desconcerten al lector, com per exemple:
-La vida de la Ruth era una autopista que travessa el desert de New México...
-Fabián feia olor de biblioteca, de fum de pipa i cervell cultivat...
-Per fi un home li havia extirpat un tumor instal·lat a la zona més empipadora de totes: en un punt de la vagina, just on acaben els somnis i comencen les entranyes.
En definitiva, una obra deliciosa que ens fa passar una bona estona i al mateix temps reflexionar. Esperem ansiosament la següent, però per favor estimada Anna: no tinguis pressa.
Hola Ignasi,
ResponEliminaEstic totalment d'acord amb tu. Jo també he trobat deliciosa l'obra de l'Anna i voldria fer alguns comentaris.
Olives picants no decep. Els que hem tractat l’Anna la sabem reconèixer en la seva obra que té un estil clar, directe i sense tabús. Tanmateix, ha estat fantàstic descobrir la capacitat de l’Anna per recrear-se en el llenguatge, permetent al lector gaudir d’una qualitat narrativa molt suggerent i que es manté al llarg de tota la novel•la.
L’Anna crea uns personatges familiars que es guanyen al lector dels del primer moment. Ella entra a les seves vides i pensaments sense contemplacions i de vegades amb una certa cruesa, que sap alleugerir amb tocs d’humor, que tot i ser àcids desborden una gran humanitat. Les referències a la vida sexual dels personatges són continues i carregades d’humor, cinisme i erotisme.
Progressivament els personatges van adquirint personalitat i, és llavors, quan l’autora introduix un trencament en les seves vides, que fa que ni els protegonistes es reconeguin en els seus actes. El lector queda atrapat en una xarxa de sentiments, emocions i contradiccions que a poc a poc convergeixen cap a un final protagonitzat per una experiència vital d’un dels personatges que connectarà al lector amb la història i el permetrà participar en el destí final dels personatges.
Així, Olives pincant és una història humana amb ingredients d’humor que relativitzen la cruesa de la vida, però que no deixa als seus personatges a mans del destí sinó que els fa revelar-se, aprendre, viure i obrir-se portes a l’esperança.
Us convido a tots a llegir-lo i a passar una bona estona.
Anna, felicitats i espero la propera!!!
Valèria