Els meus llibres: La frontera

Franco Vegliani, La Frontera. Original de 1996 (La Frontiera). Barcelona, Edicions de 1984, 2012.

Com a deliciós complement al nostre viatge per la Istria, el Pere Valls m’ha deixat aquest llibret de 180 pàgines. L’autor neix a Trieste el 1915, sota l’imperi austrohungarès, però després de la gran guerra passa a ser italià.

Aquesta situació de no saber a on pertanys, a la que vaig fer referència quan parlava de la Istria, també la recull l’autor en la seva novel•la. Per quina “pàtria” hem de lluitar si no sabem d’on som?

És una novel•la ubicada a la guerra, però no “de guerra”, perquè es dedica a desgranar fins al detall, els mínims sentiments de dos oficials de la primera i la segona guerra mundials. L’autor utilitza un intel•ligent i subtil diàleg entre els dos personatges: el de la primera guerra es comunica  a partir d’uns diaris que va deixar abans de morir a la guerra, el de la segona els llegeix i reflexiona sobre la seva situació. Tots dos pateixen aquesta “desubicació vital” que he dit i a tots dos els marca definitivament.

Ja al final del llibre, a la pàgina 166, Vegliani deixa anar el clímax de la novel•la: “...totes les obediències eren obediències forçades mitjançant mètodes diversos, des dels més hipòcrites als més explícits...i l’home del retrat, Francesc Josep I, igual que tots els homes de tots els altres retrats, no era sinó una falsa majestat, una divinitat inútil, insensata i potser monstruosa”.

No hi ha, a penes, escenes de guerra, sinó sensacions, dubtes, petits amors abandonats o a penes insinuats, en definitiva persones humanes a les que s’ha obligat a posar un informe i no saben perquè el porten.